Saltar apartados

Fongs Nematòfags

Els fongs nematòfags són microorganismes amb la capacitat d'atacar, matar i digerir nematodes (adults, juvenils i ous). A part de la seua habilitat nematòfaga molts d'aquests fongs poden també viure saprofíticament en matèria orgànica morta, atacar altres fongs (microparàsits) i colonitzar arrels de plantes com endòfits. Hi ha més de 300 espècies de fongs nematòfags descrits, trobats per tot el món, incloses les regions polars. Els fongs són habitants del sòl, generalment més freqüents en sòls amb elevat contingut en matèria orgànica. La majoria dels nematodes fitopatògens viuen en el sòl i ataquen les arrels de plantes. La possibilitat d'usar fongs nematòfags per al control biològic de nematodes fitopatògens està sent per tant investigada.

harpospp ¿Com ataquen els fongs nematòfags als nematodes?

Els fongs nematòfags es divideixen en quatre grups depenent de la seua manera d'infectar nematodes. El resultat de la infecció és sempre el mateix: un nematode completament digerit. Els nutrients provinents dels nematodes són utilitzats per a formar noves estructures fúngiques (hifes, espores, etc). Els quatre grups són:

  • Fongs atrapadors de nematodes

Aquests fongs formen diversos tipus d'òrgans atrapadors en les seues hifes. Són mitjans o bons sapròtrofs, i en molts casos la formació dels paranys ha de ser induïda pels mateixos nematodes. Hi ha dos mecanismes diferents en la funció dels paranys: adhesius i mecànics. Siga el que siga el mecanisme, el fong penetra la cutícula del nematode pel parany formant el bulp d'infecció dins del nematode, a partir del qual les hifes tróficas creixen dins del cos i digereixen els seus continguts. Gèneres comuns de fongs atrapadors de nematodes són Arthtrobotrys i Monacrosporium.

Dcand

Ao-trap

Ad11

  • Fongs endoparàsits

Els endoparàsits utilitzen les seues espores per a infectar nematodes. Aquests fongs són sovint paràsits obligats de nematodes, i fora del cos infectat del nematode apareixen només com a estructures de disseminació. Les espores d'aquests fongs poden ser zoospores mòbils (com les de Catenària spp.) que s'enquisten sobre el nematode adherint-se a ell i penetren la cutícula, conidis adhesius (per exemple en Drechmeria coniospora) o conidis que són ingerits (Harposporium spp.) pels nematodes bacteriòfags.

Catenària1

drechm

  • Fongs paràsits d'ous

Aquests fongs infecten estadis no mòbils (ous) de nematodes. Produeixen apresoris (estructures d'infecció en els extrems de les hifes que s'adhereixen a la coberta de l'ou. La coberta de l'ou és penetrada pel fong i el contingut és digerit. Els gèneres més comuns d'aquest grup són Pochonia (=Verticillium) spp. i Paecilomyces spp.

Vertsegg2

egg overgrown2

  • Fongs productors de toxines

El fong més comú d'aquest grup és el descomponedor de fusta Pleurotus ostreatus (bolet yesquera) i altres Pleurotus spp. Les hifes d'aquests fongs unes "tiges" curtes que contenen una gota de toxina. Després de posar-se en contacte amb la toxina, el nematode és ràpidament immobilitzat i les hifes del fong creixen quimiotròpicament (dirigides) a través de la boca del nematode, que com en el cas dels anteriors fongs nematòfags, és digerit.

Per a més informació:

BARRON, G.L. (1977). The Nematode-destroying fungi. Topics in Mycobiology No. 1. Canadian Biological Publications Ltd., Guelph.

Referències:

NORDBRING-HERTZ, B., JANSSON, H-B., FRIMAN, I., PERSSON, I., DACKMAN, C., HARD, T., POLOCZEK, I. & FELDMAN, R. (1995). Nematophagous fungi. Institut für den Wissenschaftlichen Film, Göttingen. Film Nr C 1851.

JANSSON, H-B., NORDBRING-HERTZ, B., WYSS, O., HÄUSLER, P., HARD, T. & POLOCZEK, I.(1995). Infection of nematodes by zoospores of Catenària anguillulae. Institut für den Wissenschaftlichen Film, Göttingen. Film Nr C 1868.

JANSSON, H-B., NORDBRING-HERTZ, B., WYSS, O., HÄUSLER, P., HARD, T. & POLOCZEK, I. (1995). Infection of nematodes by conidiospores of Drechmeria coniospora. Institut für den Wissenschaftlichen Film, Göttingen. Film Nr C 1869.

NORDBRING-HERTZ, B., JANSSON, H-B., FRIMAN, I., HÄUSLER, P. HARD, T. & POLOCZEK, I. (1995). Capture of nematodes in adhesive branches of Monacrosporium cionopagum. Institut für den Wissenschaftlichen Film, Göttingen. Film Nr C 1871.

JANSSON, H-B. & LOPEZ-LLORCA, L.V. (2001). Biology of Nematophagous Fungi. In: Mycology: Trichomycetes, other Fungal Groups and Mushrooms (JK Misra & BW Horn, eds.). Pàg. 145-173. Science Publishers, Enfield.

Departament de Ciències del Mar i Biologia Aplicada


Universitat d'Alacant
Pavelló 13- 1a Planta
Carretera de Sant Vicent del Raspeig s/n
03690 Sant Vicent del Raspeig. Alacant (Spain)

Tel: (+34) 96 590 9840

Fax: (+34) 96 590 9897

Per a més informació: informacio@ua.es, i per a temes relacionats amb aquest servidor web: webmaster@ua.es

Carretera de Sant Vicent del Raspeig, s/n - 03690 Sant Vicent del Raspeig - Alacant - Tel.: 96 590 3400 - Fax: 96 590 3464